Sembla que la gent comença a acostumar-se però professors i companys encara es continuen preguntant el per què de tot això.
I avui de dotze a una, tocava classe d'educació física. Al principi no tenia gaires expectatives, no hem podia imaginar fer la classe asseguda, però a mesura que avançava la classe tot ha millorat.
Aquesta setmana toquen unes classes dedicades als diferents ritmes, com a previ per unes classe de dansa. Substituint moviments de cames per altres de braços i animada pel professor i els companys he fet una classe totalment productiva (encara que he acabat amb un mal d'esquena..)!
(Quan tingui amb un bon programa per editar vídeos, ja en pujaré!)
Per la tarda, i acompanyada de ma mare he anat a fer una volta pel centre de Lloret.
A les 17.30h ja l'esperava, però no arribava, així que he decidit avançar un parell de carrers per trobar-la. Una barreja entre po i ganes m'envaïa, seria la primera vegada que aniria sola per la ciutat. Al final tan sols han sigut un parell de carrers fins que ens hem trobat.
Tota la tarda “xafardejant” l'accessibilitat a diferent punts de Lloret.
Primera parada: la nova i polèmica terminal d'autobusos. Entre altres coses destaca la manca de voreres que arribin fins la porta adequada dels autobusos, i aquest mirall:
Ara amb un afegit. Abans massa alt com per complir la seva funció!
I Aquí la meva mare decidint quines estovalles eren més "maques", jo des de fora, perquè com es veu a la fotografia unes bones escales impedien que arribes a la botiga!
Estic orgullosa d'haver fomentat l'esperit critic a ma mare en aquesta lluita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada