dimarts, 8 d’abril de 2008

Punt 4. Divendres!

Últim, i de moment els més intens dels dies laborables!
Tot ha començat bé, amb la segona classe d'educació física i com la d'ahir ha estat plena de ritme.


La resta del matí sense cap problema nou, fins que han arribat els tallers que faig a la tarde.
Dos hores amb uns nens amb moltes ganes de juga, xerrar i preguntar sobre aquest tdr (qualsevol cosa per esquivar els deures.) El més difícil de tot escriure a la pissarra i mantenir un ordre, ja que s'aixecaven impacients mentre acabava amb un altre company. Ells estaven més moguts, i davant no tenien la mateixa figura “autoritària” que els poses a fila.





A les 18. 30, només mitja hora després d'acabar els taller començo cada divendres amb les classes d'angles durant hora i mitja (curiós els canvis de rols que experimento els divendres). A l'edifici on milloro l'anglès hi han una multitud d'escales, impossibles de salva per cap lloc. Però havia avisat prèviament, així que tenia un parell de companys esperant per pujar-me fins la classe, però no he arribat a classe! He sortit tot anima de classe, pensant que el recorregut fins angles estaria net d'obstacles, però no ha sigut del tot així.
A la meitat del camí me trobat amb un pujada considerable, només podia arribar a classe fen una bona volta. He volgut mira el mòbil per veure com anava d'hora però.... amb les presses m'havia deixat el mòbil a l'institut! Dons torne-m'hi, ara cap enrere! El mateix recorregut a l'inrevés però aquest cop no ha sigut tant fàcil: A un pas de vianants he necessitat ajuda per acabar de pujar (centre d'atenció per uns segons), i passat una sabateria me trobat amb una vorera inaccessible. L'altra serà millor! He pensat, però no, l'altra era pitjor i farta de demanar audar durant tot el dia he acabat anant per la carretera durant tot un carrer.
Arribo a un pas de vianants i ja m'imaginava que no tindria cap més problema amb les voreres, i així ha sigut, però me trobat un magnific home que des de el seu potent tot terreny cridava al taxista que m'havia deixat passar. Impressionant! Però crec que amb la cara de mala llet que he ficat, haurà reflexionat una mica.
La aventurera encara no havia acabat, quan anava camí cap a l'institut en busca del meu telefon i amb els esperances perdudes d'arribar a classe, he trobat un dels alumnes que no havia vingut a classe, resulta que havia anat a comprar unes "zapas" com diu ell. Ara el noi estava content d'acompanyar-me i portar-me, le deixat no tenia ganes de fotre-li la brega i a més a més alguna cosa hem deia que el necessitaria. Així he sigut, resulta que no tenia el mòbil a l'institut, sinó que el tenia a casa (sóc un cas). En Jose, es així com es diu, m'ha acompanyat fins una cabina de telefon per trucar a casa, però.. massa alta com per trucar-hi !
I jo sense monedes petites, així que li ha tocat anar a demanar canvi a una botiga del costat, jo no podia. He trucat i a mesura que anava parlant s'anava creant un grup de nens que hem rodejava. Eren els seus cosins i cosines, seguits de nens que estaven al parc. Tots miraven amb cares de sorpresos i preguntaven al Jose qui era i que feia així. Tot orgullós responia que era la seva "profe de mates" i que no era de veritat, que era un treball. Quines cares, i quins comentaris que deixaven anar els petits! Però hem guardo per sempre el de la germana petita d'en Jose:
-"Ay! Yo te visto antes y pensaba que era de verda! Y le dicho a mi amiga: pobrecita tan joven y sin poder disfrutar de la vida!"
Cal dir que la nena tenia onze anys, es a dir, que ja podria pensar més el que diu, però el temps ja l'ensenyarà. Jo he intentat explicar-li que no era així però per la cara que posava no semblava massa convençuda.
Després de parla una llarga estona he deixat el grup enrere i he anat a al lloc de trobada amb ma mare, que ja m'esperava al cotxe.
Cap obstacle més, només un parell d'avis que miraven atentament i semblava que pensaven el mateix que la germana d'en Jose.

Punt 4. Dijous!

El dia avança com els altres: fen voltes i voltes per tot el centre.
Sembla que la gent comença a acostumar-se però professors i companys encara es continuen preguntant el per què de tot això.
I avui de dotze a una, tocava classe d'educació física. Al principi no tenia gaires expectatives, no hem podia imaginar fer la classe asseguda, però a mesura que avançava la classe tot ha millorat.
Aquesta setmana toquen unes classes dedicades als diferents ritmes, com a previ per unes classe de dansa. Substituint moviments de cames per altres de braços i animada pel professor i els companys he fet una classe totalment productiva (encara que he acabat amb un mal d'esquena..)!

(Quan tingui amb un bon programa per editar vídeos, ja en pujaré!)

Per la tarda, i acompanyada de ma mare he anat a fer una volta pel centre de Lloret.
A les 17.30h ja l'esperava, però no arribava, així que he decidit avançar un parell de carrers per trobar-la. Una barreja entre po i ganes m'envaïa, seria la primera vegada que aniria sola per la ciutat. Al final tan sols han sigut un parell de carrers fins que ens hem trobat.
Tota la tarda “xafardejant” l'accessibilitat a diferent punts de Lloret.
Primera parada: la nova i polèmica terminal d'autobusos. Entre altres coses destaca la manca de voreres que arribin fins la porta adequada dels autobusos, i aquest mirall:


Ara amb un afegit. Abans massa alt com per complir la seva funció!

I Aquí la meva mare decidint quines estovalles eren més "maques", jo des de fora, perquè com es veu a la fotografia unes bones escales impedien que arribes a la botiga!


Estic orgullosa d'haver fomentat l'esperit critic a ma mare en aquesta lluita.

dimecres, 2 d’abril de 2008

Punt 4. Dimecres!

Tornem-hi!
Avui amb més energia, més voltes per l'institut, més bromes entre companys i una conversa amb una senyora al carrer impressionant:

Tota inquieta diu:

- Perdona yo te vi ayer jugando a futbol en el polideportivo ¿puede ser no?
- QUÈ!? NO!!
- Ay perdona, perdona ... I a marxat corrents!

No sé com m'hauria sensat si realment no pogués moure les cames..
On esta la lògica siusplau!!

Punt 4. Dimarts!

Segon dia i..
- la rutina comença a ser força pesada.
- necessito més autonomia i llibertat, estic tota l'estona acompanyada!
- escric, penso i parlo sobre aquest treball!
- surto a la pissarra: que difícil es escriure així!
Però continuem, continuem !