dilluns, 31 de març del 2008

Punt 4. Dilluns!

Primer dia, i millor del que em pensava!
Al principi una barreja de nervis i curiositat veure les cares de les primeres persones que em creues.
Tot força bé, encara que he necessitat ajudes per anar a alguna classe i creuar algun carrer a la hora del patí.
Però si he de destacar alguna cosa són les cares pàl·lides d'alguns companys i professors que no sabien que era un treball, i al final del dia: tota una sorpresa!
Un noi de 2n ESO el qual li faig classes durant quatre hores a la setmana ha canviat totalment l'actitud que tenia fins ara amb mi. Normalment és un terratrèmol incontrolable però al sortir m'ha vist i a vingut a preguntar-me molt seriosament que m'havia passat. I tot sorprenent-me no a rigut ni res per l'estil, a llençat la bicicleta (literalment) per acompanyar-me fins la cantonada, tot ajudant-me a pujar el carrer, que començava a ser pesat.
Molt bona la sensació de veure aquest noi reaccionar així!

Punt 4.

Aquesta serà una setmana diferent, començo amb el punt quatre del treball, es a dir, a descriure els afectes a nivell personal.
Per desenvolupa aquest punt vaig pensar que no hi hauria res millor que posar-se en la pell de les persones afectades, trobar-se el problema de cara. Vull veure les cares de la gent quan tan de dir que ho senten molt però no tenen el local adaptat o el sentiment que es desperta al tenir que demanar ajuda per pujar un esglaó.
Aniré amb una llibreta (i la camara) a la butxaca per anar apuntant cada una de les coses i sentiments que sem despertin durant aquesta setmana i així faré un diari!

Parlem del treball!

Aquest treball de recerca té quatre objectius bàsics:

1.Analitzar la normativa d'accessibilitat i estudiar la mesura en la que es compleix a Lloret de Mar.
2.Calcular aproximadament el cost anual que comporten les adaptacions i compara aquest càlcul amb les ajudes rebudes per part de l'administració.
3.Conèixer l'opinió de la ciutadania en general, dels afectats i responsables en el sector.
4.Descriure els afectes a nivell personal.

Durant el treball em centraré en les barreres arquitectòniques urbanístiques i intentaré descriure com aquestes i dificultats econòmiques afecten a les persones des de el moment que surten de casa, dificultant o fins i tot limitant un llibertat de decisió, de moviment, amb relació a l'espai que ens rodeja. Deixant així de banda tota la part de medicina i de barreres en la vida privada de les persones amb discapacitat física.

Fotos de la Renfe!

Aquest cap de setmana, 29 i 30 de març, he tornat a agafa el tren per anar fins a Mataró i, ara si, he pogut fer les fotos al gap entre l'andana i el tren.

Renfe Rodalies aposta per la plataforma Civia, es a dir, un cotxe de cada un dels trens adaptats amb una plataforma “al mateix nivell que l'andana de les estacions”.
Però que passa si el nivell de cada andana, i la distancia d'aquesta amb el tren es diferent segons l'estació?


CANET DE MAR


ST. POL


PINEDA

dimecres, 26 de març del 2008

Imagina..

Diuen que ...

la Llei d'Accessibilitat va fixar, en un decret de 1995, una data: el transport públic havia d'estar totalment adaptat abans del 31 de gener de 2006.
Font: El País, dilluns 18 de febrer de 2008

Anem tard eh!

Renfe rodalies!

Ahir ,25 de maig, vaig enviar un e-mail a Renfe Rodalies perquè m’informés sobre serveis o solucions que poden oferir a les persones amb mobilitat reduïda i amb més brevetat de la que esperava han contestat!

“En este sentido, Cercanías Renfe, ha desarrollado durante los últimos años una serie de inversiones que han permitido, hasta hoy, avanzar muy notablemente en la calidad y en el confort que ofrecemos a todos nuestros clientes”

“Somos conscientes de que, actualmente, la adaptación del acceso desde los andenes a los trenes de cercanías constituye el problema más difícil de solucionar. No todos los trenes que circulan por las vías tienen las mismas dimensiones, por eso no puede hacerse una elevación de los andenes hasta elprimer escalón de los actuales trenes de cercanías”

“La SOLUCIÓN DEFINITIVA se está implantando en los nuevos trenes que se han diseñado bajo la denominada plataforma Civia .. estos disponen de un coche de piso bajo al mismo nivel que el andén de las estaciones”

Solució definitiva ? Aquest nivell que diuen no arriba al nivell de totes les andanas! En l' habitual recorregut de Blanes a Mataró vaig mesura aproximadament les distancies i algunes són sorprenents:
-Blanes: 6cm de Gap vertical
-St. Pol: 22cm de Gap horitzontal
-Caldes Destrac: 30 cm de Gap vertical

L'email continua :

“Nuestro deseo es que con todas estas actuaciones que hemos estado haciendo y los proyectos futuros, le hayamos podido transmitir nuestra especial sensibilidad a la hora de avanzar en la eliminación de obstáculos y facilitar progresivamente el acceso a personas con problemas de movilidad que, indudablemente, constituye un colectivo muy importante”

I conclueix :

“Lamentablemente, en la actualidad no podemos garantizarle que pueda realizar su viaje sin problemas, ni a la hora de acceder a las estaciones ni en el momento de acceder al tren.”

Aquest problema s'està convertint en una “patata caliente” que va passant d'uns politics a altres.
Manuel Villalante, del Departament de Política Territorial y obres públiques acusa al problema al Govern estatal mentre Josep Rull (CIU) apunta que és l' actual govern català qui ha paralitzat el pla d'accesibilitat als transports.
Sigui qui sigui el responsable, la cosa no rutlla!


Espero poder fer fotos de les dades, pujar-les i dedicari alguna entrada més als transports tot i que no sigui una part important al treball!

diumenge, 23 de març del 2008

Diuen que ...

"Toda persona tiene derecho a tomar parte libremente en la vida cultural de la comunidad, a gozar de las artes y a participar en el progreso científico y en los beneficios que de él resulten."
Artículo 27.1 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos (1948)

Ara les primeres fotografies!

Amb un tema com aquest es difícil sortir al carrer i desconnectar.

Els dies 5, 6 i 7 març vaig anar amb l'institut a Andorra. Allà hem va sorprendre un petit detall. Petit com és el país no vaig trobar cap pas de vianants que a primera vista sembles mal adaptat, encara que amb la neu i tot plegat segurament hi hauria algun de malament. Això si, una distinció en mig dels passos hem va fer arribar un missatge així com dient “aquí ho tenim en compte”.

I per contrastar aquest missatge positiu, dos fotografies de l'estació de tren de St. Susanna, que vaig fer un dissabte tornant de festa (si esque no es pot desconnectar!) Tot s'ha de dir que al llarg del passeig d'aquesta ciutat hi han moltes places de pàrquing ben adaptades. Un molt bon gest per part de l'ajuntament de St. Susanna, però que en aquest cas hauria de veure com un contenidor (setmanes anteriors dos) s'interposa en l'estacionament.

Comencem

Tot i haver començat la recerca d'informació i algunes petites parts del treball, fins avui no he tingut el moment perfecta per escriure quatre línies en aquest blog!


Espero que aquí es reflecteixi una mostra de treball constant així com anècdotes que vagin sorgint, per tal que a la hora de concloure i valorar el treball sigui menys fred i més fàcil.

El treball de recerca, que entregaré sobre l'octubre d'aquest any, tracta sobre les barreres arquitectòniques a la ciutat de Lloret de Mar, i com aquestes i altres dificultats, afecten a les persones de mobilitat reduïda.
He triat aquest tema per devant d'altres de caràcter tecnològic o econòmic, perquè tot i que aquests m'agraden, prefereixo perdre el temps, com diuen alguns ingenus, apostant per la resolució de problemes entre les relacions humanes. De fet en un futur m'agradaria treballar en aquest camp i crec que el treball de recerca és una molt bona oportunitat per anar “practicant”.
Des de un bon principi he tingut un recolzament per part de l'administració, professors i amics que espero agrair amb un bon treball. Avera com avança tot, de moment aposto fort.