dilluns, 31 de març de 2008

Punt 4. Dilluns!

Primer dia, i millor del que em pensava!
Al principi una barreja de nervis i curiositat veure les cares de les primeres persones que em creues.
Tot força bé, encara que he necessitat ajudes per anar a alguna classe i creuar algun carrer a la hora del patí.
Però si he de destacar alguna cosa són les cares pàl·lides d'alguns companys i professors que no sabien que era un treball, i al final del dia: tota una sorpresa!
Un noi de 2n ESO el qual li faig classes durant quatre hores a la setmana ha canviat totalment l'actitud que tenia fins ara amb mi. Normalment és un terratrèmol incontrolable però al sortir m'ha vist i a vingut a preguntar-me molt seriosament que m'havia passat. I tot sorprenent-me no a rigut ni res per l'estil, a llençat la bicicleta (literalment) per acompanyar-me fins la cantonada, tot ajudant-me a pujar el carrer, que començava a ser pesat.
Molt bona la sensació de veure aquest noi reaccionar així!