dimarts, 6 de gener del 2009

Aquest any... carbó!

Quina vergonya. Porto 2 mesos amb això abandonat.. i no tinc excusa. Hauria d'haver buscat 5 minuts per passar les noves fotos, els nous esdeveniments i res.. no he fet res. Merda.
Deixo enrere un trimestre molt pèssim, on només podria ressaltar la nota d'aquest treball, i tota una colla de descobriments sobre la forma de fer de la gent que em rodeja, també vergonyós. Sincerament, i ara no només decebuda amb els problemes que tracto aquí, començo un any decisiu on només espero no fallar a ningú més, i com no, poder cridar ben alt que es van equivocar, o potser no, però no s'ha de faltar el respecta. Són professor i ara no serè jo qui obri més la boca. A callar i a estudiar. Estic rebotada.

2 comentaris:

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Hola Laura, benvinguda
No et rebotis, segurament després de les teves reflexions tot canviarà en el 2009 i rebotar-se serveix de poc.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Estudiar, sempre, rebotarse, a estones, i a callar, mai.

las tormentas hacen que los árboles tengan raíces más profundas...

a enraizarse pués! :)



Ardi Beltza