dimarts, 30 de setembre de 2008

- 2 setmanes!

Falten exactament dues setmanes per lliurar aquest treball i cada dia em pregunto perquè m'he ficat en aquest "liu". No tinc ganes de posar-me a escriure allò que vaig viure, segurament perquè escrit no sé expressar-ho, ni tampoc les barbaritats, sensacions i sentiments que tinc cada dia en sortir al carrer.
Ja vaig decidir eliminar dues parts del treball: El pressupost per inexacte i la estadística per falta de temps (és massa feina, ho faré fora del termini) però crec que no és la falta de temps el que més em perjudica sinó el sentir tan meu aquest treball. M'explico.
Conec bé la normativa, els problemes més comuns, els punts "nyap" de la meva ciutat (i d'altres), també alguns dels sentiments que es desperten sent coixa, moltes opinions de la gent sobre aquest tema i tot això gràcies al treball i la gent que l'envolta. Però el que em regira el cap és pensar que seguramnt ningú llegirà aquest treball i molt menys sentirà aquest treball com el visc jo. Només serà una nota. I jo que sóc més creient, en aquest cas, de l'evolució que de les xifres tinc un problema.

Així que per què no sortir a prendre'm un cafè amb aquestes persones per aprendre, evolucionar i passar una bona estona i deixar ja de fabricar paper per reciclar?

5 comentaris:

Mari Carmen ha dit...

Cuanta razón tienes. Ya lo habábamos hace unas horas...
El trabajo es un proceso, lo que vives mientras lo estás haciendo, todas la experiencias y el cambio que experimentas desde el día que empezaste hata el día que lo expones. Quizá ese proceso sea la parte más importante del trabajo y curiosamente la que no aparece en él. Todo eso que envuelve a los calculos y vientos en mi caso, y en tu caso todo lo que envuelve al hecho de que en el pueblo donde vives haya más calles rojas que verdes. (por decir algo).
El caso es que luego nos hacen entregar tres copias de los resultados obtenidos. Eso son 50 folios por tres es decir 150 folios aproximadamente. ¿Para qué? una copia para el tutor, otra para el centro y la otra no sé para quién. Y eso sabiendo que los mismos profesores ya reconocen que la mayoría de trabajos no se leen y si se leen muy por encima.
Para algo tiene que servir la tecnología, podríamos entregar el trabajo en un pen drive perfectamente. Supongo que tendremos que esperar al día, en que un iluminado trbajador de nuestro instituto con más o menos poder decisión diga que se deben entregar los trabajos en soporte digital por beneficio para el medio ambiente y ahorro a la economia familiar en folios y tinta de impresora.

Pero bueno Laura, ahí tenemos nuestros blogs, la experiencia vivida que no nos la quita nadie. Aunque el sistema educativo esté más por los resultados obtenido que por el desarrollo personal.
Mucha suerte y ánimo. Yo te ánimo a ponerte delante del pc y empezar a transcribir. Porque al final se trata de supervivencia y te conviene entregar algo escrito del trabajo para aprobarlo.
En fin, me voy a dormir un poco que ya no sé lo que digo.

A peu coix ha dit...

Hola Laura

Però que dius? Qui llegirà el teu magnífic treball?
Doncs tots nosaltres, els que t'hem seguit durant tot aquest temps. Tots els que t'estem agraint l’esforç i crec que som una bona colla.
Només caldrà que un cop avaluat el pengis al bloc amb format pdf i un munt de gent t'ho agrairà encara que sigui en silenci.

La feina que has fet i la que ara faig sobre l’accessibilitat, potser no tindrà cap benefici immediat, però potser millorarà per aquells que em vinguin al nostre darrera.

Endavant!!! Laura has fet una feina molt i molt bona.

bonaventura-ayats ha dit...

El treball t'està servint a tu, i a nosaltres. No es tant important qui el llegeixi, qui el miri, el final és allò que hauràs fet tu.

I al darrera del treball hi som tots nosaltres, tota la gent que has conegut, tota la colla que coneixes i que ja en formes part.

A més, a mi m'agradaria llegir-lo.

anna ha dit...

Hola Laura,
He sentit a parlar molt de tu a través d'en Quim i de la Núria. He anat seguint el teu bloc i em sembla que és un treball excel·lent. Excel·lent per molts motius: des del contingut fins al format, el disseny i la redacció. Però és especialment excel·lent per com t'hi has involucrat, per com l'has sentit i viscut. Volia dir-te que el nostre col·lectiu necessita persones com tu, que s'indignin davant les injustícies, perquè a alguns dels nostres ja no els queda esma ni per queixar-se. He sentit a dir que tens pensat estudiar treball social a Barcelona. Si tens ganes de seguir amb això t'animo a què et passis per ECOM, perquè ens fa falta gent que es cregui aquesta lluita.
Anna Collado
Gerent d'ECOM

Laura ha dit...

Tinc ganes de seguir amb això un cop acabat el treball, i tant!!

Gràcies a tots! :)