No sóc el millor exemple d'alumna constant, tampoc una aplicada de les que passa llargues estones estudiant. Això si, allò que m'agrada ho faig força bé!

9,8

al treball de recerca! (toma!)

FINITO!

Primer de tot perdoneu perquè he tingut això i el correu molt abandonat..
però ja he acabat! Ara puc continuar amb aquest tema però al meu estil i amb les meves dates (malaides dates d'entrega!)
Gràcies a tothom que m'ha respòs les preguntes, m'han sigut de molta utilitat!!
I especialment al pesao i al "jefe", que ja deuen estar cansat de sentir les meves "gràcies"!

Ahir estava molt nerviosa, no podia expressar-me, però avui tot a sigut diferent. Pel que m'han dit, no semblava nerviosa, però ja us puc dir que per dintre em recorrien els nevis i la ràbia en el mateix percentatge. He començat bé, mesurant les paraules, però quan ja portava un parell de minuts i he començat a parlar de l'administració i la meva vivència allò tan políticament correcta a començat a no ser-ho. Massa impulsiva, massa critica, i poca recerca (gmm... la tos!) això es el que ha dit un professor, mentre els altres tres el miraven (no semblaven compartir la seva opinió)
Jo estic orgullosa de com he crescut com a persona, però no del treball. Els últims mesos he anat de cul, he deixat les coses sempre per més tard, i així ha kedat. No és ni la meitat del que volia que fos, i ni tan sols hi ha la meitat d'informació que disposava.. però és bo igual, han flipat! (iuhu!)
Ara, com he dit, continuaré amb el treball, "sin prisa però sin pausa" que diuen i un cop acabat i exprimit el penjaré aquí!

Espero dilluns poder cridar ben fort que tinc un 9 o 10!
(Si és menys d'això ja vaig anunciar als meus companys que em llançava per la finestra..)

Apa, aquí us deixo la portada, el titul i la última frase (que recordo treure-la d'algun bloc minusferic!).
(No cal riure, eren les 5 de la nit kuan vaig acabar-lo i no estaba gaire inspirada)

La cadira no fa més petita a la persona!

"Trenquem amb les barreres mentals, per trencar amb les barreres arquitectòniques!"



- Ah, i felicitats també per anar en cadira de rodes tota una setmana, jo no pdoria.
- (Pensament: No s'ha entes res de la teva exposició o què? merda!)

Per això i molt més s'ha de continuar treballant
així que tot això només és un ..

punt i seguit! :)

Digues la teva!

Tot seguit copio l'email que distribuït per en Quim i en Xavi envio a alguns de vosaltres. Si no ho rebeu i voleu respondre ho podeu fer enviant les respostes a : cantizano.laura@gmail.com


Us envio aquest serie de preguntes que em rondaven el cap sense cap resposta abans de conèixer el món dels discapacitats físics o coixos, com nosaltres diem.
Poden semblar estúpides, però com he dit, abans jo no trobava cap resposta. Potser ara podria respondre alguna però en tot cas mai com ho faríeu vosaltres ..
Així que només explicar-hos que no obriré una fulla a "mode entrevista" sinó que seguidament de cada una de les preguntes posaré les respostes que rebi d'aquestes amb les dades de la persona que ha respòs, cla. Amb tot això vull dir que podeu respondre a les preguntes amb 4 frases, amb una, amb una paraula.. o no respondre! Com vulgueu!
Però això si, necessitaria que m'indiqueu nom, edat i malaltia/lesio!
Podeu enviar-me les respostes directament a mi.

- ( Si no ets discapacitat de naixement) Abans quina atenció/opinió tenies sobre aquest temes (persones i barreres)?

- Quan et creues amb una altre persona que va en cadira de rodes, què penses?

- Quan algú t'ajuda sense preguntar abans, com actues? (reaccions o pensaments)

- Quan no pots entrar a algun lloc.. Marxes, protestes o demanes ajuda?

- Si has de relacionar un color amb el fet d'utilitzar cadira de rodes serie el color :

- Quan pel carrer un desgonegut/da et mira, sense ser descarat. Penses que :
a) Et mira, com es normal quan algú es creua amb una altre persona.
b) Et mira perquè vas en cadira de rodes
c) Per altres motius: .............

- Creus que els més petits estan informats?
- T'has trobat amb l'escena que un nen mira i pregunta al seu pare/mare tot senyalant i el pare/mare no respon? En aquest cas ..
Et molesta respnodre a un nen ple de dubtes?

- La teva vida seria milor sense tenir aquesta discapacitat o senzillament seria diferent (i per tant potser pitjor)?

Gràcies! :)

Som-hi!

Marxo al corredor amb l'esplai durant aquest cap de setmana, així que això quedarà peradet.
Però tornaré amb el cap més ventilat i amb una foto que no hauria de deixar dormir tranquil/a a més d'un/a. Però ara no la penjaré, que sinó acabaré amb més "mala llet" i no en tinc ganes! Ale!
Bon cap de setmana familia! :)

- 2 setmanes!

Falten exactament dues setmanes per lliurar aquest treball i cada dia em pregunto perquè m'he ficat en aquest "liu". No tinc ganes de posar-me a escriure allò que vaig viure, segurament perquè escrit no sé expressar-ho, ni tampoc les barbaritats, sensacions i sentiments que tinc cada dia en sortir al carrer.
Ja vaig decidir eliminar dues parts del treball: El pressupost per inexacte i la estadística per falta de temps (és massa feina, ho faré fora del termini) però crec que no és la falta de temps el que més em perjudica sinó el sentir tan meu aquest treball. M'explico.
Conec bé la normativa, els problemes més comuns, els punts "nyap" de la meva ciutat (i d'altres), també alguns dels sentiments que es desperten sent coixa, moltes opinions de la gent sobre aquest tema i tot això gràcies al treball i la gent que l'envolta. Però el que em regira el cap és pensar que seguramnt ningú llegirà aquest treball i molt menys sentirà aquest treball com el visc jo. Només serà una nota. I jo que sóc més creient, en aquest cas, de l'evolució que de les xifres tinc un problema.

Així que per què no sortir a prendre'm un cafè amb aquestes persones per aprendre, evolucionar i passar una bona estona i deixar ja de fabricar paper per reciclar?

Enquestes

Tinc un dubte!
Quan la topologia fa que les pujades i baixades siguin impracticables de quin color les pinto?

Verd(accessibles): NO perquè no són accessibles amb autonomia.

Taronja(practicables): NO perquè superen el 8% i els falta zones planes per a pauses.

Vermell(no accessible)? Serien totalment accessibles si no fora pel pendent del terreny.. val la pena que les posi a la mateixa altura que les barbaritats com falta de rampa, falta de superfície de gir, excés d'altura.

O m'invento un altre color? (Més feina!)


Per tot això obro una nova enquesta de a la dreta!

Accesibles para escaladores

Vist a lavanguardia.es :

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53542714820&PAGINACIO=1&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PARTICION=2006&SUBORDRE=3&CANAL=51234151852

Aquest vídeo em fa recordar quan vaig agafar el tren per anar fins a Mataró. Vaig volar per pujar un esglaó com aquests!!
Per cert, resposta a la reclamació que vaig fer en el seu moment no hi ha però com a mínim ho estan arreglant:





Vull pensar que no hi tinc a veure!
AVANTI! (merci Rafita!)

Bonaventura-Ayats: Laura

No sé ni que respondre quan escriuen coses com aquestes:
Bonaventura-Ayats: Laura
Llagrimeta. Buscaré el temps sota les pedres, però no tan pel treball sinó perquè aquest tema ja és una petita part de mi.

Algú dóna més?

C/ del Sol


C/ Perills


Maques les jardineres oi?




Què són aquesta mena de barres enmig de la baixada?



Tots els accessos a platges estan adaptats però .. SORPRESA:

tots menys on es troba la cadira amfíbia!!



I una de les grans perles de Lloret (repic de tambors)

una rampeta del 18.9%!

Enquestes

Afegeixo a la part dreta del bloc unes enquestes sobre nomenclatura.
Quan vaig anar amb cadira em van dir la majoria de les opcions que apareixen (amb més o menys afecte) i ara no tinc cap dubte de quina es la que cau millor.

Me deixat alguna opció?

Petits-grans detalls.

La Núria Sagués m'escriu un email per avisar-me que a un dels articles ha posat un link al meu bloc. I després de mira el correu, que es el primer que faig quan arribo a casa, em dedico a passejar-ma per la minusfera, on entre altres bons articles trobo aquest.

"Tastar una mica de les seva pròpia medicina"
http://apeucoix.blogspot.com

Gràcies!

Petits detalls com aquest, m'empenyen a continuar al treball amb moltes ganes perquè avui he de reconèixer, com diria en Xavi (sempre acabes sortint per aquí!) que " A mi m'agrada anar a picar a la porta del que fan les coses malament" no passar-me el dia sola, amb el mp3 i el sol pels carres de Lloret mirant i mesurant voreres.

Mirant al futur i sense por.

Encenc la televisió i recordo perquè en un futur vull deixar de banda, com a mínim professionalment, part dels estudis que estic cursant. Tinc la sort de ser mínimament hàbil per diferents tasques/asignatures algunes de les quals ja he anat descartant per un sol motiu. Matemàtiques, historia, economia o biologia són assignatures amb les que potser algun dia m'agradaria treballar però ara per ara, potser m'equivocaré, crec que una carrera com Treball social on s'intenta buscar L'Eficiència - que no eficàcia - de les eines que disposa l'administració per tal de construir alguna cosa millor per a la gent em donarà un sentiment de plenitud, encara que sigui a cops de parets contra els que mouen fils.
Familiars dels morts de la tragèdia de Barajas, histories que es viuen a Caritas o el somriure dels nens els dissabtes em recorden aquesta meta a no tan llarga distancia.

El treball social promou la resolució de problemes en les relacions humanes, el canvi social, el poder de les persones mitjançant l'exercici dels seus drets i la millora de la societat. Facilita la cohesió social i dóna suport i protecció als membres més vulnerables de la comunitat treballant conjuntament amb els usuaris, institucions i professionals.
Els treballadors socials busquen donar respostes als problemes socials de la comunitat en general i específicament dels diferents grups de població com poden ser: les persones que pateixen discriminació pel seu sexe, origen i religió; persones que pateixen maltractaments; persones en situació de d'exclusió social (sense sostre, ex-reclusos, drogodependents); persones grans amb pensions baixes i/o malalties; infants i adolescents en situació de risc; persones amb discapacitat; persones amb problemàtica física o/i mental; persones amb problemàtica d'habitatge.
Universitat Ramón LLull

Estic a un any d'entrar a la universitat i fins i tot en aquell moment no tinc perquè decidir estrictament que faré amb la meva vida però de moment tiro endavant com una burra fins el dia que ho aconsegueixi.

Mooolta feina!

Amb un mapa, un metre, tres colors i una petita "xuleta" amb la normativa d'accessibilitat, començant els meus dies d'agost. Per motius personals de dilluns a divendres estaré a casa la meva avia, a Malgrat de Mar. I com estic una mica boja i potser, només potser perquè aquest treball m'apassiona aniré amb bicicleta de Malgrat a Lloret per recorre els carrers i veure fins a quin punt estan adaptats o no. Us presento:
- Amb el color verd: aquells carrers on la normativa es compleix i l'accessibilitat es bona! (iuhu!)
- Amb el color taronja: aquells carrers amb una accessibilitat practicable (que poc m'agrada aquest terme mig) on es necessària l'ajuda d'algú altre. Aquí només van les pendents, perquè de fet la terra tampoc té la culpa però els carrers que es poden arreclar : ni de conya!
- I amb el color vermell: els estimats carrers on la cosa no funciona gens bé. També els punts negres, com jo dic, passos de vianants, cantonades fetes pols i potser alguna bestialitat que vagi trobant.

Realment espero que aquest viatges que faré es vegin recompensat quan acabi el treball perquè sinó..
sinó em tindre que quedar amb el que m'aporta dia a dia, qué no es poc! :)

A la platja, sobre rodes.

Arribo i em trobo, gracies al bloc d'en Quim Bonaventura, un article del sempre atent Diari de Girona sobre l'accessibilitat a les platges de Blanes i Lloret. M'agrada molt! Una descripció semblant tindre que fer sobre tot el municipi de Lloret.

link: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072400_23_278414__Estiu-platja-sobre-rodes

I aquí un foto que m'encanta, una foto que em recorda des de el fons de la pantalla la feina que se'm gira aquest calorós agost!
Xavi Terrades un cop més.

Apunta!

(Dibuix que vaig realitzar per un taller de participació)


(Muntatge que el meu grup va presentar al concurs sobre els drets dels infants)



i segurament el més important de tots..

(Un tros de pòster perdut entre la brutícia de les sales)

F R A N C E

Bienvenue! Dos senyals clares i justes ens donen la benvinguda només baixar de l'avió.




Estada a la ciutat de Nalliers, a hora i mitja de Nantes.
Una ciutat de paisatges ben diferents



on amb la suma del treball de francesos i algerians varem començar a construir un forn/local al costat d'un antic molí també per reconstruir.














Però després de la feina... visita a Luson i la Rochelle!
Carrers amb música en directa i un ajuntament monstruós(Rochelle)














i com no una mica de



Senyalitzacions menys vistoses però pel que vaig veure més eficaces.



La catedral de Luson amb una excel·lent mobilitat i un sorprenent espai per a sorts.













I tot això amb els amics i companys de mataró, argelia i frança!


See you!

oui oui mon cheri

Salutacions des de frança, estic dintercanvi des de principis de mes i per aquest motiu no puc anar actualitzant. Adelanto que per aqui tot es moooolt diferent (fins i tot aquest teclat sense accents!)
Fins l'agost.(quan acabo amb tot aixo)

Laura :)

Diuen que ...

la web de MIFAS és nova!
(anirem a xafardejar una estona)