La Núria Sagués m'escriu un email per avisar-me que a un dels articles ha posat un link al meu bloc. I després de mira el correu, que es el primer que faig quan arribo a casa, em dedico a passejar-ma per la minusfera, on entre altres bons articles trobo aquest.
"Tastar una mica de les seva pròpia medicina"
http://apeucoix.blogspot.com
Gràcies!
Petits detalls com aquest, m'empenyen a continuar al treball amb moltes ganes perquè avui he de reconèixer, com diria en Xavi (sempre acabes sortint per aquí!) que " A mi m'agrada anar a picar a la porta del que fan les coses malament" no passar-me el dia sola, amb el mp3 i el sol pels carres de Lloret mirant i mesurant voreres.
dijous, 28 d’agost del 2008
Mirant al futur i sense por.
Encenc la televisió i recordo perquè en un futur vull deixar de banda, com a mínim professionalment, part dels estudis que estic cursant. Tinc la sort de ser mínimament hàbil per diferents tasques/asignatures algunes de les quals ja he anat descartant per un sol motiu. Matemàtiques, historia, economia o biologia són assignatures amb les que potser algun dia m'agradaria treballar però ara per ara, potser m'equivocaré, crec que una carrera com Treball social on s'intenta buscar L'Eficiència - que no eficàcia - de les eines que disposa l'administració per tal de construir alguna cosa millor per a la gent em donarà un sentiment de plenitud, encara que sigui a cops de parets contra els que mouen fils.
Familiars dels morts de la tragèdia de Barajas, histories que es viuen a Caritas o el somriure dels nens els dissabtes em recorden aquesta meta a no tan llarga distancia.
Estic a un any d'entrar a la universitat i fins i tot en aquell moment no tinc perquè decidir estrictament que faré amb la meva vida però de moment tiro endavant com una burra fins el dia que ho aconsegueixi.
Familiars dels morts de la tragèdia de Barajas, histories que es viuen a Caritas o el somriure dels nens els dissabtes em recorden aquesta meta a no tan llarga distancia.
El treball social promou la resolució de problemes en les relacions humanes, el canvi social, el poder de les persones mitjançant l'exercici dels seus drets i la millora de la societat. Facilita la cohesió social i dóna suport i protecció als membres més vulnerables de la comunitat treballant conjuntament amb els usuaris, institucions i professionals.
Els treballadors socials busquen donar respostes als problemes socials de la comunitat en general i específicament dels diferents grups de població com poden ser: les persones que pateixen discriminació pel seu sexe, origen i religió; persones que pateixen maltractaments; persones en situació de d'exclusió social (sense sostre, ex-reclusos, drogodependents); persones grans amb pensions baixes i/o malalties; infants i adolescents en situació de risc; persones amb discapacitat; persones amb problemàtica física o/i mental; persones amb problemàtica d'habitatge.
Universitat Ramón LLull
Estic a un any d'entrar a la universitat i fins i tot en aquell moment no tinc perquè decidir estrictament que faré amb la meva vida però de moment tiro endavant com una burra fins el dia que ho aconsegueixi.
diumenge, 3 d’agost del 2008
Mooolta feina!
Amb un mapa, un metre, tres colors i una petita "xuleta" amb la normativa d'accessibilitat, començant els meus dies d'agost. Per motius personals de dilluns a divendres estaré a casa la meva avia, a Malgrat de Mar. I com estic una mica boja i potser, només potser perquè aquest treball m'apassiona aniré amb bicicleta de Malgrat a Lloret per recorre els carrers i veure fins a quin punt estan adaptats o no. Us presento:
- Amb el color verd: aquells carrers on la normativa es compleix i l'accessibilitat es bona! (iuhu!)
- Amb el color taronja: aquells carrers amb una accessibilitat practicable (que poc m'agrada aquest terme mig) on es necessària l'ajuda d'algú altre. Aquí només van les pendents, perquè de fet la terra tampoc té la culpa però els carrers que es poden arreclar : ni de conya!
- I amb el color vermell: els estimats carrers on la cosa no funciona gens bé. També els punts negres, com jo dic, passos de vianants, cantonades fetes pols i potser alguna bestialitat que vagi trobant.
Realment espero que aquest viatges que faré es vegin recompensat quan acabi el treball perquè sinó..
sinó em tindre que quedar amb el que m'aporta dia a dia, qué no es poc! :)
- Amb el color verd: aquells carrers on la normativa es compleix i l'accessibilitat es bona! (iuhu!)
- Amb el color taronja: aquells carrers amb una accessibilitat practicable (que poc m'agrada aquest terme mig) on es necessària l'ajuda d'algú altre. Aquí només van les pendents, perquè de fet la terra tampoc té la culpa però els carrers que es poden arreclar : ni de conya!
- I amb el color vermell: els estimats carrers on la cosa no funciona gens bé. També els punts negres, com jo dic, passos de vianants, cantonades fetes pols i potser alguna bestialitat que vagi trobant.
Realment espero que aquest viatges que faré es vegin recompensat quan acabi el treball perquè sinó..
sinó em tindre que quedar amb el que m'aporta dia a dia, qué no es poc! :)
dijous, 31 de juliol del 2008
A la platja, sobre rodes.
Arribo i em trobo, gracies al bloc d'en Quim Bonaventura, un article del sempre atent Diari de Girona sobre l'accessibilitat a les platges de Blanes i Lloret. M'agrada molt! Una descripció semblant tindre que fer sobre tot el municipi de Lloret.
link: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072400_23_278414__Estiu-platja-sobre-rodes
I aquí un foto que m'encanta, una foto que em recorda des de el fons de la pantalla la feina que se'm gira aquest calorós agost!
Xavi Terrades un cop més.
link: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072400_23_278414__Estiu-platja-sobre-rodes
I aquí un foto que m'encanta, una foto que em recorda des de el fons de la pantalla la feina que se'm gira aquest calorós agost!
Xavi Terrades un cop més.
Apunta!
(Dibuix que vaig realitzar per un taller de participació)
(Muntatge que el meu grup va presentar al concurs sobre els drets dels infants)
i segurament el més important de tots..
(Un tros de pòster perdut entre la brutícia de les sales)
F R A N C E
Bienvenue! Dos senyals clares i justes ens donen la benvinguda només baixar de l'avió.
Estada a la ciutat de Nalliers, a hora i mitja de Nantes.
Una ciutat de paisatges ben diferents
on amb la suma del treball de francesos i algerians varem començar a construir un forn/local al costat d'un antic molí també per reconstruir.
Però després de la feina... visita a Luson i la Rochelle!
Carrers amb música en directa i un ajuntament monstruós(Rochelle)
i com no una mica de
Senyalitzacions menys vistoses però pel que vaig veure més eficaces.
La catedral de Luson amb una excel·lent mobilitat i un sorprenent espai per a sorts.
I tot això amb els amics i companys de mataró, argelia i frança!
See you!
Estada a la ciutat de Nalliers, a hora i mitja de Nantes.
Una ciutat de paisatges ben diferents
on amb la suma del treball de francesos i algerians varem començar a construir un forn/local al costat d'un antic molí també per reconstruir.
Però després de la feina... visita a Luson i la Rochelle!
Carrers amb música en directa i un ajuntament monstruós(Rochelle)
i com no una mica de
Senyalitzacions menys vistoses però pel que vaig veure més eficaces.
La catedral de Luson amb una excel·lent mobilitat i un sorprenent espai per a sorts.
I tot això amb els amics i companys de mataró, argelia i frança!
See you!
dissabte, 12 de juliol del 2008
oui oui mon cheri
Salutacions des de frança, estic dintercanvi des de principis de mes i per aquest motiu no puc anar actualitzant. Adelanto que per aqui tot es moooolt diferent (fins i tot aquest teclat sense accents!)
Fins l'agost.(quan acabo amb tot aixo)
Laura :)
Fins l'agost.(quan acabo amb tot aixo)
Laura :)
dimecres, 18 de juny del 2008
Diuen que ...
ja veus ens diuen minusvàlids i no dic que no ho siguem però després de la lluita diària des de que un es lleva fins que se’n va a dormir ens haurien de dir supervalits, no creus?
Xavi Terradas.
Tens raó crack!
Xavi Terradas.
Tens raó crack!
Coneixements bàsics?
Durant el curs he treballat les tardes de dimecres i divendres amb uns nois que suposadament la seva situació familiar no era l'adequada per portar correctament els seus estudis, així que venien amb mi i altres companys, per fer els seus deures però també per obrir i xerrar una mica els ulls davant la societat que els envolta, això almenys era el que jo intentava la última mitja horeta (quan ja es ficaven insuportables!)
Després de dies treien temes de la màniga per parlar i descobrint que la Torre de Pisa esta a Barcelona, o que aquesta mateixa Barcelona no forma part de Catalunya, vaig decidir treure el tema de la discapacitat.
Quatre alumnes (A,B,C,D) amb quatre preguntes senzilles, en principi.
1. Què es la discapacitat?
A: No ho sé, no m'importa.
B: És un problema de quan neixes.
C: És un problema, que no pots fer alguna cosa. Per exemple: caminar.
D: Una persona incapaç de fer una cosa.
2. Qui te discapacitat? Per què?
A: Els homes, les dones, etc,.
B: Les persones que neixen malament.
C: Les persones per qualsevol motiu que han nascut malament o han tingut un impacte amb el cotxe.
D: La gent per mal naixement o accident.
3. Coneixes els tipus de discapacitats que existeixen?
A: No ho sé, etc,.
B: No poder caminar, incapacitat mental, amb la cara rara, etc,.
C: Invalidesa, gent sense braç o sense una cama, mental, física i visual.
D: Discapacitat mental, invàlids.
4. Són persones amb els mateixos drets i deures que tu?
A: Si i no perquè són persones, però clar, no poden fer les mateixes coses.
B: Si perquè em nascut al mateix món i totes les persones són iguals.
C: Si, perquè són com nosaltres però amb un problema.
D: Segons el què, però si es invalid no pot jugar a futbol i clar..
Aquestes respostes són un exemple on es reflexa la coherencia, el nivell de cultura bàsica i coneixements generals que tenen algunes de les persones que segurament dintre de dos-tres anys estaran al carrer davant d'una societat complexa. Quina por! Només desitjo per ells que durant aquest dos anys aprenguin uns valors i uns coneixements bàsics per viure i deixin de banda, si cal, equacions i fets de l'edat mitjana.
(Era tot un quadre la cara que feia aquell dia després de les classes, això em supera!)
Després de dies treien temes de la màniga per parlar i descobrint que la Torre de Pisa esta a Barcelona, o que aquesta mateixa Barcelona no forma part de Catalunya, vaig decidir treure el tema de la discapacitat.
Quatre alumnes (A,B,C,D) amb quatre preguntes senzilles, en principi.
1. Què es la discapacitat?
A: No ho sé, no m'importa.
B: És un problema de quan neixes.
C: És un problema, que no pots fer alguna cosa. Per exemple: caminar.
D: Una persona incapaç de fer una cosa.
2. Qui te discapacitat? Per què?
A: Els homes, les dones, etc,.
B: Les persones que neixen malament.
C: Les persones per qualsevol motiu que han nascut malament o han tingut un impacte amb el cotxe.
D: La gent per mal naixement o accident.
3. Coneixes els tipus de discapacitats que existeixen?
A: No ho sé, etc,.
B: No poder caminar, incapacitat mental, amb la cara rara, etc,.
C: Invalidesa, gent sense braç o sense una cama, mental, física i visual.
D: Discapacitat mental, invàlids.
4. Són persones amb els mateixos drets i deures que tu?
A: Si i no perquè són persones, però clar, no poden fer les mateixes coses.
B: Si perquè em nascut al mateix món i totes les persones són iguals.
C: Si, perquè són com nosaltres però amb un problema.
D: Segons el què, però si es invalid no pot jugar a futbol i clar..
Aquestes respostes són un exemple on es reflexa la coherencia, el nivell de cultura bàsica i coneixements generals que tenen algunes de les persones que segurament dintre de dos-tres anys estaran al carrer davant d'una societat complexa. Quina por! Només desitjo per ells que durant aquest dos anys aprenguin uns valors i uns coneixements bàsics per viure i deixin de banda, si cal, equacions i fets de l'edat mitjana.
(Era tot un quadre la cara que feia aquell dia després de les classes, això em supera!)
Tornem-hi!
Amb primer de batxillerat a la butxaca torno a reactivar tot això, i esque entre els exàmens finals i la baixada d'ànims típica de la meva primavera he deixat força abandonat tot això! Però.. mai es massa tard no? i més si es tracta de lluitar per coses així! :)
Com ara mateix tinc l'energia i les ganes pels núvols, crec que deixaré per més endavant el mar de lletres que suposa passar aquí el que vaig fer aquell dissabte i diumenge que vaig passar amb la cadira. De fet ho resumiré en un parell de línies:
Dissabte:
- Viatge amb l'estimada Renfe cap a Mataró: Molts nervis, moltes mirades però força bé.
- Rebuda a l'esplai: Quins valors que tenen aquest nens!!
- De tornada pels carrers de la ciutat trobo molta gent coneguda: uns fan cara de pànic, altres no saluden, senzillament impressionant. "En aquell moment pers a molta gent" Ara et crec més Xavi!
I per rematar la tarda els dos ascensors de l'estació fora de serveis, impotència, ràbia, llàgrimes, paperets de reclamació i tornada en cotxe (quin remei)!
Diumenge:
- Toca la típica volta de diumenge per la ciutat però aquest cop no serà així. El meu pare amb importants problemes a la columna vertebral no pot suportar veure a la seva filla així, també ho entenc. Quan era jove i durant la seva jornada laboral va caure per les escales. Catorze mesos més tard, amb dificultats econòmiques i molt dolor va entrar a quiròfan amb un 99% de possibilitats de sortir assegut en una cadira de rodes. Ara com conductor de tràiler (la única feina que pot fer)va tirant com pot amb un únic objectiu: el meu futur. Què gran és, i no només per edat!
Ara, passat un temps veig aquella setmana com una vivència impressionant, on a nivell personal he après potser més del que podré escriure al treball, i a més a més amb la sort d'escollir el moment perfecta per realitzar-la. Potser ho repetiria, no ho sé.
Com ara mateix tinc l'energia i les ganes pels núvols, crec que deixaré per més endavant el mar de lletres que suposa passar aquí el que vaig fer aquell dissabte i diumenge que vaig passar amb la cadira. De fet ho resumiré en un parell de línies:
Dissabte:
- Viatge amb l'estimada Renfe cap a Mataró: Molts nervis, moltes mirades però força bé.
- Rebuda a l'esplai: Quins valors que tenen aquest nens!!
- De tornada pels carrers de la ciutat trobo molta gent coneguda: uns fan cara de pànic, altres no saluden, senzillament impressionant. "En aquell moment pers a molta gent" Ara et crec més Xavi!
I per rematar la tarda els dos ascensors de l'estació fora de serveis, impotència, ràbia, llàgrimes, paperets de reclamació i tornada en cotxe (quin remei)!
Diumenge:
- Toca la típica volta de diumenge per la ciutat però aquest cop no serà així. El meu pare amb importants problemes a la columna vertebral no pot suportar veure a la seva filla així, també ho entenc. Quan era jove i durant la seva jornada laboral va caure per les escales. Catorze mesos més tard, amb dificultats econòmiques i molt dolor va entrar a quiròfan amb un 99% de possibilitats de sortir assegut en una cadira de rodes. Ara com conductor de tràiler (la única feina que pot fer)va tirant com pot amb un únic objectiu: el meu futur. Què gran és, i no només per edat!
Ara, passat un temps veig aquella setmana com una vivència impressionant, on a nivell personal he après potser més del que podré escriure al treball, i a més a més amb la sort d'escollir el moment perfecta per realitzar-la. Potser ho repetiria, no ho sé.
dimecres, 14 de maig del 2008
Amb energia!
Uau! Miro l'últim post i la veritat es que fa pena el bloc. Tinc articles, videos, qüestionaris i els textos d'aquell espectacular dissabte i diumenge!! He de trobar un moment per pujar-ho tot, però ja!
De moment demà, aprofitant que tinc una sortida per barna, aniré a veure que xerra l'administració..
Continuo absent però amb ganes!
De moment demà, aprofitant que tinc una sortida per barna, aniré a veure que xerra l'administració..
Continuo absent però amb ganes!
dimarts, 8 d’abril del 2008
Punt 4. Divendres!
Últim, i de moment els més intens dels dies laborables!
Tot ha començat bé, amb la segona classe d'educació física i com la d'ahir ha estat plena de ritme.
La resta del matí sense cap problema nou, fins que han arribat els tallers que faig a la tarde.
Dos hores amb uns nens amb moltes ganes de juga, xerrar i preguntar sobre aquest tdr (qualsevol cosa per esquivar els deures.) El més difícil de tot escriure a la pissarra i mantenir un ordre, ja que s'aixecaven impacients mentre acabava amb un altre company. Ells estaven més moguts, i davant no tenien la mateixa figura “autoritària” que els poses a fila.
A les 18. 30, només mitja hora després d'acabar els taller començo cada divendres amb les classes d'angles durant hora i mitja (curiós els canvis de rols que experimento els divendres). A l'edifici on milloro l'anglès hi han una multitud d'escales, impossibles de salva per cap lloc. Però havia avisat prèviament, així que tenia un parell de companys esperant per pujar-me fins la classe, però no he arribat a classe! He sortit tot anima de classe, pensant que el recorregut fins angles estaria net d'obstacles, però no ha sigut del tot així.
A la meitat del camí me trobat amb un pujada considerable, només podia arribar a classe fen una bona volta. He volgut mira el mòbil per veure com anava d'hora però.... amb les presses m'havia deixat el mòbil a l'institut! Dons torne-m'hi, ara cap enrere! El mateix recorregut a l'inrevés però aquest cop no ha sigut tant fàcil: A un pas de vianants he necessitat ajuda per acabar de pujar (centre d'atenció per uns segons), i passat una sabateria me trobat amb una vorera inaccessible.
L'altra serà millor! He pensat, però no, l'altra era pitjor i farta de demanar audar durant tot el dia he acabat anant per la carretera durant tot un carrer.
Arribo a un pas de vianants i ja m'imaginava que no tindria cap més problema amb les voreres, i així ha sigut, però me trobat un magnific home que des de el seu potent tot terreny cridava al taxista que m'havia deixat passar. Impressionant! Però crec que amb la cara de mala llet que he ficat, haurà reflexionat una mica.
La aventurera encara no havia acabat, quan anava camí cap a l'institut en busca del meu telefon i amb els esperances perdudes d'arribar a classe, he trobat un dels alumnes que no havia vingut a classe, resulta que havia anat a comprar unes "zapas" com diu ell. Ara el noi estava content d'acompanyar-me i portar-me, le deixat no tenia ganes de fotre-li la brega i a més a més alguna cosa hem deia que el necessitaria. Així he sigut, resulta que no tenia el mòbil a l'institut, sinó que el tenia a casa (sóc un cas). En Jose, es així com es diu, m'ha acompanyat fins una cabina de telefon per trucar a casa, però.. massa alta com per trucar-hi !
I jo sense monedes petites, així que li ha tocat anar a demanar canvi a una botiga del costat, jo no podia. He trucat i a mesura que anava parlant s'anava creant un grup de nens que hem rodejava. Eren els seus cosins i cosines, seguits de nens que estaven al parc. Tots miraven amb cares de sorpresos i preguntaven al Jose qui era i que feia així. Tot orgullós responia que era la seva "profe de mates" i que no era de veritat, que era un treball. Quines cares, i quins comentaris que deixaven anar els petits! Però hem guardo per sempre el de la germana petita d'en Jose:
-"Ay! Yo te visto antes y pensaba que era de verda! Y le dicho a mi amiga: pobrecita tan joven y sin poder disfrutar de la vida!"
Cal dir que la nena tenia onze anys, es a dir, que ja podria pensar més el que diu, però el temps ja l'ensenyarà. Jo he intentat explicar-li que no era així però per la cara que posava no semblava massa convençuda.
Després de parla una llarga estona he deixat el grup enrere i he anat a al lloc de trobada amb ma mare, que ja m'esperava al cotxe.
Cap obstacle més, només un parell d'avis que miraven atentament i semblava que pensaven el mateix que la germana d'en Jose.
Tot ha començat bé, amb la segona classe d'educació física i com la d'ahir ha estat plena de ritme.
La resta del matí sense cap problema nou, fins que han arribat els tallers que faig a la tarde.
Dos hores amb uns nens amb moltes ganes de juga, xerrar i preguntar sobre aquest tdr (qualsevol cosa per esquivar els deures.) El més difícil de tot escriure a la pissarra i mantenir un ordre, ja que s'aixecaven impacients mentre acabava amb un altre company. Ells estaven més moguts, i davant no tenien la mateixa figura “autoritària” que els poses a fila.
A les 18. 30, només mitja hora després d'acabar els taller començo cada divendres amb les classes d'angles durant hora i mitja (curiós els canvis de rols que experimento els divendres). A l'edifici on milloro l'anglès hi han una multitud d'escales, impossibles de salva per cap lloc. Però havia avisat prèviament, així que tenia un parell de companys esperant per pujar-me fins la classe, però no he arribat a classe! He sortit tot anima de classe, pensant que el recorregut fins angles estaria net d'obstacles, però no ha sigut del tot així.
A la meitat del camí me trobat amb un pujada considerable, només podia arribar a classe fen una bona volta. He volgut mira el mòbil per veure com anava d'hora però.... amb les presses m'havia deixat el mòbil a l'institut! Dons torne-m'hi, ara cap enrere! El mateix recorregut a l'inrevés però aquest cop no ha sigut tant fàcil: A un pas de vianants he necessitat ajuda per acabar de pujar (centre d'atenció per uns segons), i passat una sabateria me trobat amb una vorera inaccessible.
L'altra serà millor! He pensat, però no, l'altra era pitjor i farta de demanar audar durant tot el dia he acabat anant per la carretera durant tot un carrer. Arribo a un pas de vianants i ja m'imaginava que no tindria cap més problema amb les voreres, i així ha sigut, però me trobat un magnific home que des de el seu potent tot terreny cridava al taxista que m'havia deixat passar. Impressionant! Però crec que amb la cara de mala llet que he ficat, haurà reflexionat una mica.
La aventurera encara no havia acabat, quan anava camí cap a l'institut en busca del meu telefon i amb els esperances perdudes d'arribar a classe, he trobat un dels alumnes que no havia vingut a classe, resulta que havia anat a comprar unes "zapas" com diu ell. Ara el noi estava content d'acompanyar-me i portar-me, le deixat no tenia ganes de fotre-li la brega i a més a més alguna cosa hem deia que el necessitaria. Així he sigut, resulta que no tenia el mòbil a l'institut, sinó que el tenia a casa (sóc un cas). En Jose, es així com es diu, m'ha acompanyat fins una cabina de telefon per trucar a casa, però.. massa alta com per trucar-hi !
I jo sense monedes petites, així que li ha tocat anar a demanar canvi a una botiga del costat, jo no podia. He trucat i a mesura que anava parlant s'anava creant un grup de nens que hem rodejava. Eren els seus cosins i cosines, seguits de nens que estaven al parc. Tots miraven amb cares de sorpresos i preguntaven al Jose qui era i que feia així. Tot orgullós responia que era la seva "profe de mates" i que no era de veritat, que era un treball. Quines cares, i quins comentaris que deixaven anar els petits! Però hem guardo per sempre el de la germana petita d'en Jose:
-"Ay! Yo te visto antes y pensaba que era de verda! Y le dicho a mi amiga: pobrecita tan joven y sin poder disfrutar de la vida!"
Cal dir que la nena tenia onze anys, es a dir, que ja podria pensar més el que diu, però el temps ja l'ensenyarà. Jo he intentat explicar-li que no era així però per la cara que posava no semblava massa convençuda.
Després de parla una llarga estona he deixat el grup enrere i he anat a al lloc de trobada amb ma mare, que ja m'esperava al cotxe.
Cap obstacle més, només un parell d'avis que miraven atentament i semblava que pensaven el mateix que la germana d'en Jose.
Punt 4. Dijous!
El dia avança com els altres: fen voltes i voltes per tot el centre.
Sembla que la gent comença a acostumar-se però professors i companys encara es continuen preguntant el per què de tot això.
I avui de dotze a una, tocava classe d'educació física. Al principi no tenia gaires expectatives, no hem podia imaginar fer la classe asseguda, però a mesura que avançava la classe tot ha millorat.
Aquesta setmana toquen unes classes dedicades als diferents ritmes, com a previ per unes classe de dansa. Substituint moviments de cames per altres de braços i animada pel professor i els companys he fet una classe totalment productiva (encara que he acabat amb un mal d'esquena..)!
(Quan tingui amb un bon programa per editar vídeos, ja en pujaré!)
Per la tarda, i acompanyada de ma mare he anat a fer una volta pel centre de Lloret.
A les 17.30h ja l'esperava, però no arribava, així que he decidit avançar un parell de carrers per trobar-la. Una barreja entre po i ganes m'envaïa, seria la primera vegada que aniria sola per la ciutat. Al final tan sols han sigut un parell de carrers fins que ens hem trobat.
Tota la tarda “xafardejant” l'accessibilitat a diferent punts de Lloret.
Primera parada: la nova i polèmica terminal d'autobusos. Entre altres coses destaca la manca de voreres que arribin fins la porta adequada dels autobusos, i aquest mirall:
Ara amb un afegit. Abans massa alt com per complir la seva funció!
I Aquí la meva mare decidint quines estovalles eren més "maques", jo des de fora, perquè com es veu a la fotografia unes bones escales impedien que arribes a la botiga!
Estic orgullosa d'haver fomentat l'esperit critic a ma mare en aquesta lluita.
Sembla que la gent comença a acostumar-se però professors i companys encara es continuen preguntant el per què de tot això.
I avui de dotze a una, tocava classe d'educació física. Al principi no tenia gaires expectatives, no hem podia imaginar fer la classe asseguda, però a mesura que avançava la classe tot ha millorat.
Aquesta setmana toquen unes classes dedicades als diferents ritmes, com a previ per unes classe de dansa. Substituint moviments de cames per altres de braços i animada pel professor i els companys he fet una classe totalment productiva (encara que he acabat amb un mal d'esquena..)!
(Quan tingui amb un bon programa per editar vídeos, ja en pujaré!)
Per la tarda, i acompanyada de ma mare he anat a fer una volta pel centre de Lloret.
A les 17.30h ja l'esperava, però no arribava, així que he decidit avançar un parell de carrers per trobar-la. Una barreja entre po i ganes m'envaïa, seria la primera vegada que aniria sola per la ciutat. Al final tan sols han sigut un parell de carrers fins que ens hem trobat.
Tota la tarda “xafardejant” l'accessibilitat a diferent punts de Lloret.
Primera parada: la nova i polèmica terminal d'autobusos. Entre altres coses destaca la manca de voreres que arribin fins la porta adequada dels autobusos, i aquest mirall:
Ara amb un afegit. Abans massa alt com per complir la seva funció!
I Aquí la meva mare decidint quines estovalles eren més "maques", jo des de fora, perquè com es veu a la fotografia unes bones escales impedien que arribes a la botiga!
Estic orgullosa d'haver fomentat l'esperit critic a ma mare en aquesta lluita.
dimecres, 2 d’abril del 2008
Punt 4. Dimecres!
Tornem-hi!
Avui amb més energia, més voltes per l'institut, més bromes entre companys i una conversa amb una senyora al carrer impressionant:
Tota inquieta diu:
- Perdona yo te vi ayer jugando a futbol en el polideportivo ¿puede ser no?
- QUÈ!? NO!!
- Ay perdona, perdona ... I a marxat corrents!
No sé com m'hauria sensat si realment no pogués moure les cames..
On esta la lògica siusplau!!
Avui amb més energia, més voltes per l'institut, més bromes entre companys i una conversa amb una senyora al carrer impressionant:
Tota inquieta diu:
- Perdona yo te vi ayer jugando a futbol en el polideportivo ¿puede ser no?
- QUÈ!? NO!!
- Ay perdona, perdona ... I a marxat corrents!
No sé com m'hauria sensat si realment no pogués moure les cames..
On esta la lògica siusplau!!
Punt 4. Dimarts!
Segon dia i..
- la rutina comença a ser força pesada.
- necessito més autonomia i llibertat, estic tota l'estona acompanyada!
- escric, penso i parlo sobre aquest treball!
- surto a la pissarra: que difícil es escriure així!
Però continuem, continuem !
- la rutina comença a ser força pesada.
- necessito més autonomia i llibertat, estic tota l'estona acompanyada!
- escric, penso i parlo sobre aquest treball!
- surto a la pissarra: que difícil es escriure així!
Però continuem, continuem !
dilluns, 31 de març del 2008
Punt 4. Dilluns!
Primer dia, i millor del que em pensava!
Al principi una barreja de nervis i curiositat veure les cares de les primeres persones que em creues.
Tot força bé, encara que he necessitat ajudes per anar a alguna classe i creuar algun carrer a la hora del patí.
Però si he de destacar alguna cosa són les cares pàl·lides d'alguns companys i professors que no sabien que era un treball, i al final del dia: tota una sorpresa!
Un noi de 2n ESO el qual li faig classes durant quatre hores a la setmana ha canviat totalment l'actitud que tenia fins ara amb mi. Normalment és un terratrèmol incontrolable però al sortir m'ha vist i a vingut a preguntar-me molt seriosament que m'havia passat. I tot sorprenent-me no a rigut ni res per l'estil, a llençat la bicicleta (literalment) per acompanyar-me fins la cantonada, tot ajudant-me a pujar el carrer, que començava a ser pesat.
Molt bona la sensació de veure aquest noi reaccionar així!
Al principi una barreja de nervis i curiositat veure les cares de les primeres persones que em creues.
Tot força bé, encara que he necessitat ajudes per anar a alguna classe i creuar algun carrer a la hora del patí.
Però si he de destacar alguna cosa són les cares pàl·lides d'alguns companys i professors que no sabien que era un treball, i al final del dia: tota una sorpresa!
Un noi de 2n ESO el qual li faig classes durant quatre hores a la setmana ha canviat totalment l'actitud que tenia fins ara amb mi. Normalment és un terratrèmol incontrolable però al sortir m'ha vist i a vingut a preguntar-me molt seriosament que m'havia passat. I tot sorprenent-me no a rigut ni res per l'estil, a llençat la bicicleta (literalment) per acompanyar-me fins la cantonada, tot ajudant-me a pujar el carrer, que començava a ser pesat.
Molt bona la sensació de veure aquest noi reaccionar així!
Punt 4.
Aquesta serà una setmana diferent, començo amb el punt quatre del treball, es a dir, a descriure els afectes a nivell personal.
Per desenvolupa aquest punt vaig pensar que no hi hauria res millor que posar-se en la pell de les persones afectades, trobar-se el problema de cara. Vull veure les cares de la gent quan tan de dir que ho senten molt però no tenen el local adaptat o el sentiment que es desperta al tenir que demanar ajuda per pujar un esglaó.
Aniré amb una llibreta (i la camara) a la butxaca per anar apuntant cada una de les coses i sentiments que sem despertin durant aquesta setmana i així faré un diari!
Per desenvolupa aquest punt vaig pensar que no hi hauria res millor que posar-se en la pell de les persones afectades, trobar-se el problema de cara. Vull veure les cares de la gent quan tan de dir que ho senten molt però no tenen el local adaptat o el sentiment que es desperta al tenir que demanar ajuda per pujar un esglaó.
Aniré amb una llibreta (i la camara) a la butxaca per anar apuntant cada una de les coses i sentiments que sem despertin durant aquesta setmana i així faré un diari!
Parlem del treball!
Aquest treball de recerca té quatre objectius bàsics:
1.Analitzar la normativa d'accessibilitat i estudiar la mesura en la que es compleix a Lloret de Mar.
2.Calcular aproximadament el cost anual que comporten les adaptacions i compara aquest càlcul amb les ajudes rebudes per part de l'administració.
3.Conèixer l'opinió de la ciutadania en general, dels afectats i responsables en el sector.
4.Descriure els afectes a nivell personal.
Durant el treball em centraré en les barreres arquitectòniques urbanístiques i intentaré descriure com aquestes i dificultats econòmiques afecten a les persones des de el moment que surten de casa, dificultant o fins i tot limitant un llibertat de decisió, de moviment, amb relació a l'espai que ens rodeja. Deixant així de banda tota la part de medicina i de barreres en la vida privada de les persones amb discapacitat física.
1.Analitzar la normativa d'accessibilitat i estudiar la mesura en la que es compleix a Lloret de Mar.
2.Calcular aproximadament el cost anual que comporten les adaptacions i compara aquest càlcul amb les ajudes rebudes per part de l'administració.
3.Conèixer l'opinió de la ciutadania en general, dels afectats i responsables en el sector.
4.Descriure els afectes a nivell personal.
Durant el treball em centraré en les barreres arquitectòniques urbanístiques i intentaré descriure com aquestes i dificultats econòmiques afecten a les persones des de el moment que surten de casa, dificultant o fins i tot limitant un llibertat de decisió, de moviment, amb relació a l'espai que ens rodeja. Deixant així de banda tota la part de medicina i de barreres en la vida privada de les persones amb discapacitat física.
Fotos de la Renfe!
Aquest cap de setmana, 29 i 30 de març, he tornat a agafa el tren per anar fins a Mataró i, ara si, he pogut fer les fotos al gap entre l'andana i el tren.
Renfe Rodalies aposta per la plataforma Civia, es a dir, un cotxe de cada un dels trens adaptats amb una plataforma “al mateix nivell que l'andana de les estacions”.
Però que passa si el nivell de cada andana, i la distancia d'aquesta amb el tren es diferent segons l'estació?
CANET DE MAR
ST. POL
PINEDA
Renfe Rodalies aposta per la plataforma Civia, es a dir, un cotxe de cada un dels trens adaptats amb una plataforma “al mateix nivell que l'andana de les estacions”.
Però que passa si el nivell de cada andana, i la distancia d'aquesta amb el tren es diferent segons l'estació?
CANET DE MAR
ST. POL
PINEDA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
